INTRODUCCIÓ
Els instruments de corda
fregada o d'arc deuen el seu nom al fet que les cordes sonen en ser
fregades amb un arquet. Constitueixen el nucli principal de l'orquestra i, de
fet, en són l'origen. L'orquestra simfònica actual deriva de les orquestres de
corda, a les quals es van anar afegint instruments de vent i percussió. Són,
també, els únics instruments de corda que formen part permanentment de
l'orquestra. Altres instruments de corda, especialment l'arpa, el piano i la
guitarra, no hi són pas sempre presents (l'arpa hi és més habitualment, el piano
i la guitarra, només quan han de desenvolupar funcions solistes).
Actualment, el grup es composa de quatre instruments: el violí, la viola,
el violoncel i el contrabaix, tot i que, històricament, els grups
de violes de braç i violes de gamba, dels quals deriven, havien tingut
nombrosos components. La diferència entre les antigues violes de braç i
les de gamba prové de la manera d'agafar-les per part de
l'instrumentista (amb el braç o entre les cames [gambes]). El violí i la viola
actuals provenen de les violes de braç i el violoncel, tot i que la manera de
tocar-lo recorda a les violes de gamba, té la mateixa morfologia. El contrabaix
és l'únic dels quatre que conserva formes més similars a les violes de gamba.
La forma característica de la caixa de ressonància d'aquests instruments, amb
les entrades laterals en forma de U, ve donada per la necessitat de facilitar
el pas de l'arquet quan aquest frega les cordes extremes.
Les cordes poden ser tocades, també, amb els dits, en una tècnica que s'anomena
"pizzicatto", però no sol ser el més habitual en la música clàssica.
El contrabaix, en canvi, sol ser tocat només amb els dits en la música de jazz
i, també ho és, molt habitualment, en la música de Cobla, especialment en els
fragments més forts de les sardanes.Els instruments de corda
fregada o d'arc deuen el seu nom al fet que les cordes sonen en ser
fregades amb un arquet. Constitueixen el nucli principal de l'orquestra i, de
fet, en són l'origen. L'orquestra simfònica actual deriva de les orquestres de
corda, a les quals es van anar afegint instruments de vent i percussió. Són,
també, els únics instruments de corda que formen part permanentment de
l'orquestra. Altres instruments de corda, especialment l'arpa, el piano i la
guitarra, no hi són pas sempre presents (l'arpa hi és més habitualment, el piano
i la guitarra, només quan han de desenvolupar funcions solistes).
La forma característica de la caixa de ressonància d'aquests instruments, amb
les entrades laterals en forma de U, ve donada per la necessitat de facilitar
el pas de l'arquet quan aquest frega les cordes extremes.
Les cordes poden ser tocades, també, amb els dits, en una tècnica que s'anomena
"pizzicatto", però no sol ser el més habitual en la música clàssica.
El contrabaix, en canvi, sol ser tocat només amb els dits en la música de jazz
i, també ho és, molt habitualment, en la música de Cobla, especialment en els
fragments més forts de les sardanes.
Actualment, el grup es composa de quatre instruments: el violí, la viola,
el violoncel i el contrabaix, tot i que, històricament, els grups
de violes de braç i violes de gamba, dels quals deriven, havien tingut
nombrosos components. La diferència entre les antigues violes de braç i
les de gamba prové de la manera d'agafar-les per part de
l'instrumentista (amb el braç o entre les cames [gambes]). El violí i la viola
actuals provenen de les violes de braç i el violoncel, tot i que la manera de
tocar-lo recorda a les violes de gamba, té la mateixa morfologia. El contrabaix
és l'únic dels quatre que conserva formes més similars a les violes de gamba.
